Les línies elèctriques aèries són un tipus de línia elèctrica que transmet energia elèctrica o senyals de comunicació mitjançant la suspensió de conductors per sobre del terra, recolzats per pals i torres. S'utilitzen àmpliament en xarxes de transmissió d'energia i comunicació.
Les seves característiques bàsiques inclouen principalment:
Composició estructural clara: les línies elèctriques aèries es componen principalment de conductors, aïllants, pals i torres, creus, maquinari, cables de connexió i dispositius de connexió a terra.
Conductors: S'utilitzen per conduir el corrent; Els materials habituals són filferro trenat d'alumini-acer, que equilibra la conductivitat i la resistència mecànica.
Aïllants: aïllen els conductors dels pals i torres, evitant les fuites de corrent.
Pals i torres: donar suport a tot el sistema de línies elèctriques; classificats per material, inclouen pals de formigó armat i torres de ferro.
Maquinari i cables: s'utilitzen per fixar, connectar i millorar l'estabilitat dels pals i les torres, reduint l'impacte de les forces externes.
Mètode de col·locació: exposat a l'aire: les línies transcorren al llarg del camí de pals o torres elèctrics, suspesos entre edificis o terreny, depenent de l'espai natural per al cablejat. Adequat per a zones amb recursos de pals existents, construcció còmoda i baix cost.
Molt susceptible a l'impacte ambiental: com que les línies estan exposades, són vulnerables a les interferències de factors naturals com ara forts vents, llamps, neu i contaminació, que poden provocar avaries o talls d'electricitat. Per tant, es requereixen instal·lacions de protecció contra llamps (com ara parallamps) i sistemes de connexió a terra per millorar la seguretat.
Cert impacte en l'ocupació del sòl i el paisatge: s'ha de mantenir una distància de seguretat al llarg del corredor de transmissió, especialment per a les línies d'alta -tensió que requereixen àrees protegides. Per exemple, una extensió de 15 metres a cada costat d'una línia de 220 kV està designada com a àrea protegida. A les zones urbanes densament poblades, també s'ha de tenir en compte la distància de seguretat dels edificis després de la màxima deflexió del vent.
Fàcil de mantenir i reparar: les línies tenen una gran visibilitat, els punts de falla són fàcils de localitzar i el manteniment és relativament convenient, per la qual cosa són adequats per a un desplegament ràpid i suport de comunicació d'emergència.
Fàcil de mantenir i reparar: les línies són molt visibles, els punts de falla són fàcils de localitzar i el manteniment és relativament convenient, el que els fa adequats per a un desplegament ràpid i suport de comunicació d'emergència. Els nivells de tensió es poden determinar visualment. Es poden determinar aproximadament pel nombre de discos aïllants, l'alçada de la torre i el nombre de divisions del conductor:
7 discos aïllants normalment corresponen a 110 kV, 11 discos a 220 kV i 28 discos a 500 kV. Les tensions més altes requereixen torres més altes; una torre de 220 kV fa aproximadament 30-40 metres d'alçada, mentre que una torre de 500 kV pot arribar a superar els 50 metres.